bàndol

From bando, an earlier variant form of ban (“public proclamation, edict”), perhaps from Frankish *ban, *bann, from Proto-West Germanic *bannan, from Proto-Germanic *bannaną (“to proclaim”). Maybe influenced from Gothic 𐌱𐌰𐌽𐌳𐍅𐌾𐌰𐌽 (bandwjan), meaning "to signal".

• IPA^(key): (Central) [ˈban.dul]
• IPA^(key): (Balearic, Valencian) [ˈban.dol]

bàndol m (plural bàndols)

1. band, faction

   Synonyms: facció, parcialitat, partit

• bandolejar
• bandoler

• banda

• “bàndol” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “bàndol”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “bàndol” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “bàndol” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.