desproveir

• desprovehir

desproveir (first-person singular present desproveeixo, first-person singular preterite desproveí, past participle desproveït)

1. to deprive of, to make devoid of
   • 1906, Josep Morató i Grau, Els habitants de la lluna, Ilustració Catalana, page 6:

     Del bell mitx del sostre, penjava una colossal aranya de vidrims, sospesa d'un ganxo de ferro y desprovehida d'espelmes.

     From the exact middle of the ceiling hung a huge spider of glass, suspended from an iron hook and devoid of candles.