espellifar

From es- +‎ pell +‎ -ifar.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.pə.ʎiˈfa]
• IPA^(key): (Valencian) [es.pe.ʎiˈfaɾ]

espellifar (first-person singular present espellifo, first-person singular preterite espellifí, past participle espellifat)

1. (transitive) to wear out, to shred (especially of clothing)
   • 1962, Manuel Ibáñez i Escofet, Kubala, un barceloní de Budapest:

     La senyora Anna no sempre col·laborava en la confecció de la pilota, que durava fins que les puntades de peu de la quitxalla l'espellifaven i la convertien en el trist i esventrat cadàver del que, més o menys perfecta, havia estat una esfera.

     Mrs Anna didn't always collaborate in the fashioning of the ball, which lasted until the kicks of the mob of children wore it out and converted into a sad, disemboweled corpse what had been a more-or-less perfect sphere.

2. (takes a reflexive pronoun) to wear out, fray

• espellissar

• espellifament
• espellifat

• “espellifar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “espellifar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “espellifar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “espellifar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.