francòfil

Catalan

Etymology

From franco- +‎ -fil.

Pronunciation

Adjective

francòfil (feminine francòfila, masculine plural francòfils, feminine plural francòfiles)

  1. Francophile
    Antonym: francòfob
    • 2015, Abel Soler, “El lèxic cortès i cavalleresc en Curial e Güelfa : mots patrimonials interferències culturals”, in Anuario de estudios medievales‎, volume 45, number 1, →ISSN, page 113:
      Aquesta virtut, la que defuig els extrems, és la que desitja l’escriptor –més italòfil que francòfil, i gran admirador de Dante– per al seu protagonista masculí: que siga virtuós, moderat i cortès.
      This virtue, that which avoids the extremes, is the one which the writer--more Italophile than Francophile, and a great admirer of Dante--desires for his male protagonist, who should be virtuous, moderate, and courtly.
  • francofília

Noun

francòfil m (plural francòfila)

  1. Francophile
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.