impetuositat

Catalan

Etymology

From impetuós +‎ -itat. First attested in 1803.[1]

Pronunciation

IPA^(key): (Central) [im.pə.tu.u.ziˈtat]

IPA^(key): (Balearic) [im.pə.tu.o.ziˈtat]

IPA^(key): (Valencian) [im.pe.tu.o.ziˈtat]

Noun

impetuositat f (plural impetuositats)

impetuosity

References

“impetuositat”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024

Further reading

“impetuositat” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“impetuositat” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“impetuositat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.