instal·lar

Borrowed from Medieval Latin īnstallāre (“to install, put in place, establish”), from Latin in- + stallum (“stall”), from Frankish *stall (“stall, position, place”), from Proto-Germanic *stallaz (“place, position”), from Proto-Indo-European *stelǝ-, *stAlǝn-, *stAlǝm- (“stem, trunk”).

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ins.təlˈla]
• IPA^(key): (Valencian) [ins.talˈlaɾ]
• Homophone: instal·là
• Rhymes: -a(ɾ)

instal·lar (first-person singular present instal·lo, first-person singular preterite instal·lí, past participle instal·lat)

1. to install
2. (computing) to install

• “instal·lar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “instal·lar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “instal·lar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “instal·lar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.