orgànic

Borrowed from Latin organicus. First attested in the 15th century.[1]

• IPA^(key): (Central) [urˈɡa.nik]
• IPA^(key): (Balearic) [orˈɡa.nik]
• IPA^(key): (Valencian) [oɾˈɣa.nik]

orgànic (feminine orgànica, masculine plural orgànics, feminine plural orgàniques)

1. organic

   Antonym: inorgànic

• inorgànic
• orgànicament

• òrgan

• “orgànic” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “orgànic” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “orgànic” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.